La naturadora.
Prova grāfica de volves de neu tamany "parpallón" en el port del Pardal
Guia de los Calares del Mundo y de la Sima

Quan ens va sorprendre la primera nevada de l’any creuant el port del Pardal i vam mantenir aquesta conversa com si estiguéssem parlant de la diferència entre una tomaca i un cogombre de mar, vam respirar alleujades (tot i no portar cadenes). Ja teníem ànima manxega!!! L’ànima és una cosa fonamental en qualsevol treball, però en aquest cas, molt més.

Abordar la primera guia d’un parc natural que ens queda a 300 Km ens va fer tragar saliva. I per a qui no el conega, és molt més que els famosos chorros, és un espai impressionant i replet de matisos que no caben en 30 planes.

Hauríem d’agrair a la gent de la Junta de Castella la Manxa i a la direcció del Parc la seua confiança, però la veritat és que els devem molt més: el bon rotllo de treballar amb Juan i Conchi de Cartel, la nit en Albacete en què ens vam trobar amb un vell amic reconvertit de biòleg a Mag i comercial de begudes, el potaje tobiqueño de Loli i Sabas, el superluxe de la primera visita guiada pels forestals del parc, unes cadenes per al cotxe, el mono de fer el GR (que ens el llevàrem prompte), tornar a veure lluernes, simplement tornar i, per descomptat, l’ànima manxega. Ea!