La naturadora.
Alcaldessa per un dia

En aquesta parcel•la del món en la qual vivim encara ens queda un camí molt llarg per a ser ciutadans de veres. Participem de la vida política, sí senyor, però només cada vegada que hi ha eleccions. La jornada de reflexió la passem queixant-nos en els bars, i el dia de la veritat ens quedem a casa perquè ja vam dir anit tot el que calia dir.

Nens i nenes no saben què significa governar i ha de ser perquè moltes persones adultes creuen que és sinònim de manar i antònim de responsabilitat.

En fi, que quan l’Ajuntament d’Alacant ens va demanar una campanya perquè els seus veïns i veïnes saberen que existeix un procés en el qual poden aportar idees sobre en què invertir en els seus districtes, quasi diem que NO!

Aquest tipus de campanyes semblen abocades al fracàs, hi ha molta informació i molt complexa: districtes en comptes de barris..., viabilitat, etc., etc., etc., i encara que t’impliques al màxim, sempre acaba apareixent un delicat i amarg ferumet a fracàs, perquè li arribes a la gent interessada, a la que sempre participa, però no als que es queden a casa o en els bars.

Però com que ens agraden els reptes, les emocions fortes, i no temem ni al wasabi, doncs ens vam cuinar Alcaldessa per un dia.

Amb aquesta campanya, a colp de tràiler de pel•lícula, molts veïns i veïnes es van assabentar que existia aquest procés i això és important.

I encara que el lema recull bé el que una gran majoria entén per participar (alguna cosa puntual), la plataforma web va ser una bona eina perquè molta gent s’animara a fer les seues propostes des de casa, perquè molts altres les discutiren, i perquè alguns les recolliren i les defensaren en les juntes de districte.

La participació és com la cuina, que la destresa requereix pràctica, i els grans guisats, foc lent. Alcaldessa per un dia va ser un bon pollastre al curri. Un d’aquests plats cridaners i originals, que d’entrada et sorprenen, però que com li pilles el gustet se’t fa tan familiar com les llentilles i és llavors quan t’embales i t’animes fins i tot amb les cuixes de granota.