Hi va haver un temps en què en molts barris de la ciutat d’Alacant els veïns i veïnes lluitaven braç a braç per aconseguir l’enllumenat públic, el clavegueram, una línia d’autobús o un parc públic.

Eren èpoques dures en què la participació suposava un gran esforç, perquè de Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases, i als responsables polítics se’ls entrava pel carrer i no en els despatxos.

Aquesta gent treballadora i perseverant continua encara avui al capdavant de les associacions veïnals de la ciutat, són referents en els seus barris i molts dels equipaments que gaudeixen els seus veïns i veïnes són triomfs aconseguits a costa d’imaginació i esforç a parts iguals.

Calia arreplegar tot aquell treball en un documental, però no sols per a fer un reconeixement a aquestes persones, ni per a fer memòria, ni per a no oblidar, sinó per a prendre exemple, per a aprendre i posar en pràctica. Que sempre queden coses per fer i qui no plora no mama...

Quasi  400 escolars van passar per les associacions veïnals dels seus barris i van aprendre i van posar en pràctica, i a l’Ajuntament li van demanar flors (no és broma).

I com els agraïments es mereixen, aprofitem per donar les gràcies a Ricardo i a Manolo, per cada hora, cada minut i cada segon que li van dedicar al documental. !Gracietes¡